Entrevista a Jordi Brau :(Manuel Cuyàs Gibert)
En català o en castellà és la veu habitual de Tom Hanks, Tom Cruise, Kenneth Branagh o Nicholas Cage. I, com ara ens explicarà, dels reptes difícils.
En català o en castellà és la veu habitual de Tom Hanks, Tom Cruise, Kenneth Branagh o Nicholas Cage. I, com ara ens explicarà, dels reptes difícils.
Defensi'm el doblatge.
És una traducció interpretada, tan bona i útil com la d'un llibre, si està ben feta. Que és millor la veu original?, sí, i el llibre original també.
Em pot defensar els subtítols?
Sí: respecten la veu dels intèrprets. Ara: alteren la imatge, condensen els diàlegs i fa no que no puguis estar pels actors. Miri, per mi, la polèmica del doblatge versus la versió original em sembla superada, i encara més quan amb els DVD i la televisió tu pots triar la llengua i el subtitulat que vulguis. El doblatge és un servei com qualsevol altre.
Qui decideix que vostès siguin la veu d'uns actors determinats?
Normalment, les productores, des de Hollywood. Encarreguen un càsting, se'ls envia la veu i trien.
I per cada pel·lícula han de triar?
Amb una vegada n'hi ha prou, mentre no surti un actor nou. Jo vaig començar fent veus d'ambient: l'empleat d'una gasolinera, un home del carrer... i a còpia de seguretat i tècnica vaig optar als càstings. De vegades m'encarreguen casos difícils, com ara el personatge tartamut d'El discurs del rei. Pensi que ja havia doblat Tom Hanks a Forrest Gump, tot un altre repte.
Què ho fa que la indústria del doblatge en castellà es concentri a Barcelona? No hauria de ser a Madrid o, posem per cas, Valladolid?
La indústria del doblatge va invertir des del principi a Barcelona perquè a les emissores radiofòniques d'aquí hi havia una gran tradició dels programes de radioteatre –naturalment en castellà perquè parlem del franquisme–, que havia format unes grans veus: Isidre Sola, Encarna Sánchez, Juan Manuel Soriano, Fernando Ulloa...
No tem que si Catalunya és independent el doblatge en castellà es desplaci a Espanya?
Espero que no. Ja li dic que els grans estudis són aquí, amb una inversió molt alta que va, a més a més, d'acord amb els avenços tecnològics.
Per què les pel·lícules doblades al català tenen poc públic?
El costum, i el fet de no haver fet una política per trencar-ho. S'haurien pogut destinar unes sales determinades i fixes on les pel·lícules fossin sempre en català perquè així el públic sabés on anar. I, un cop format el públic, estendre aquestes sales fins a fer-les majoritàries. Com el cines d'art i assaig d'abans, que eren els únics a presentar pel·lícules amb subtítols i que ara s'han multiplicat com una cosa normal.
Vostè va al cine a escoltar-se?
Normalment, no. Encara em fa vergonya sentir la meva veu, tret de casos especials, com ara El discurs del rei. Vaig anar-hi a comprovar si ho havia fet prou bé.
De què depèn que uns doblatges siguin millors que d'altres?
Del temps per preparar-ho i fer-ho, i d'encarregar el text a un bon traductor. O sigui, de diners. De vegades ens ve TV3 i ens diu: “Aquesta pel·lícula hem de tenir-la aviat perquè l'hem d'emetre la setmana que ve.” Així no pot sortir com voldries.
La manera de parlar, canvia amb el temps? Ho dic perquè escoltes un doblatge dels anys quaranta o cinquanta i sona molt estrany, antic.
És el que li deia abans. Com que al principi el doblatge es va nodrir de gent de la ràdio i el teatre, quan doblaven els actors feien d'ells mateixos, marcaven la seva veu. Ara els actors de doblatge som més especialitzats i ens adaptem millor als actors que doblem.
Té veus mítiques?
De les antigues, Felip Peña, Rosita Griñán, i Rogelio Hernández, que havia posat veu a Marlon Brando i Paul Newman. Recorda La huella? Gran pel·lícula i gran doblatge: en Peña, amb Lawrence Olivier, i en Rogelio, amb Michael Caine.
Es guanya bé, la vida?
Abans era un ofici molt ben pagat. Ara has de treballar de valent per arribar al mateix resultat.
S'ho passa bé?
Molt bé. Sobretot si la pel·lícula és bona.
JORDI BRAU DOBLADOR DE PEL·LÍCULES
Va fer d'actor a ‘El vicari d'Olot' (1981) i quan es va doblar ell mateix, en Joan Borràs li va descobrir aptituds per a l'ofici. Des de llavors, Jordi Brau (Barcelona, 1958) ha abandonat l'escena i és una de les veus més cotitzades del doblatge.
Espero que amb la independència el doblatge en castellà es mantingui a Barcelona
