La mateixa setmana que una pel·li muda guanya el Gaudí a la millor obra en llengua catalana m'assabento del tancament imminent dels estudis de doblatge Sonoblok. Des del 1969, uns tres mil films i més de deu mil episodis televisius han trobat la veu a Sonoblok, doblades al castellà o al català, o sonoritzades. La premsa cultural que ha omplert pàgines amb el tancament de les llibreries Catalònia, Robafaves o Proa no diu ni piu de Sonoblok. Què ho fa? Una indiferència relacionada amb els fantasmes que enterboleixen la percepció de la cultura. El 1987, quan Joan Manuel Serrat va treure la cançó Los fantasmas del Roxy, jo traduïa sèries per a Sonoblok. Llavors els estudis eren al número 84 del carrer Roger de Flor. L'èxit de TV3 afegia un punt de velocitat al moviment uniformement accelerat per la pastanaga olímpica. Els fantasmes de la cançó de Serrat allà eren d'una altra mena. Abans que el 1977 Sonoblok s'hi instal·lés, l'edifici havia estat convent i fàbrica de gel. Algun tècnic veterà parlava del fantasma d'una monja que pertorbava les gravacions, i les sales de doblatge eren les antigues cel·les, després cambres de gel, a banda i banda d'un llarguíssim passadís. Hi feia molt de fred. Potser per això el 2002 la pastanagueta del Fòrum de les Cultures va portar Sonoblok a la seu actual del 22@, amb unes instal·lacions al carrer Perú que van costar un ídem i que va inaugurar un estarrufat alcalde Clos.

L'any 87 Serrat cantava "sobre las ruinas del Roxy juega al Palé el capital" en referència a l'oficina del Banc Central en què es va transformar el cinema. Potser ara mateix Serrat ja prepara una cançó en català sobre les ruïnes de la Catalònia i el McDonalds que hi posaran (per sant Jordi m'agradaria anar-hi a signar llibres, a aquest McDonalds). Però quan Sonoblok se'n va anar a jugar al Palé al 22@, a Roger de Flor s'hi va instal·lar una perruqueria xinesa. Veig a la xarxa que el 2009 la van investigar per oferir serveis amb "final feliç". És una metàfora antonímica del final de Sonoblok.